lidiapeleja Member since May 28, 2008

LA CANÇÓ: 20 minuts d’espera, de Teràpia de Shock.

I el proper divendres i diumenge l’orquestra de cambra de la UPF farà els dos últims concerts de cloenda del curs acadèmic de la Universitat amb el següent repertori: en primer lloc es tracta d’un Divertiment de Mozart –Divertiment per a cordes en fa major Kv 138– escrit a Salzburg al 1772; en [...]

Crec que si existeix algun col·lectiu al món que contribueixi de forma més notòria a la felicitat col·lectiva aquest és el dels publicistes. Vegin sinó d’on apareixen les millors expressions de comunicació en l’actualitat. Amb aquest comentari tampoc pretenc caure en la més absoluta frivolitat, però un exemple d’aquesta manifestació artística una servidora la troba [...]

Hi ha coses absolutament inadjectivables si s’intenta mantenir un cert rigor en la realitat objecte de descripció. Els paisatges acostumen a ser relativament fàcils de plasmar en un paper: com si fos un calc amb una pintura, retenim la imatge, els seus colors, el seu modelatge, el to, l’extensió i la forma. Com ja saben [...]

Gràcies a l’amic Guillem he descobert un altre grup que promet. Es tracta d’un vídeo d’Anna Roig i L’ombre de Ton Chien la cançó del qual és diu Je t’aime. El clip té petits detalls que el fan encantador. Vegin, vegin:

LA CANÇÓ: Je t’aime, de d’Anna Roig i L’ombre de Ton Chien.
[...]

LA CANÇÓ: A la sombra de mi sombra, d’Extrechinato y tu.

I avui anem a veure un concert del seu segon treball, Temps o rellotge. Ara però, i hores abans de l’actuació a La Villarroel, aquesta cançó del disc Viva!:




LA CANÇÓ: Juguete de amor, d’Extrechinato y tu.

El Divertimento en Fa Major K 125C-138. Allegro, de Wolfgang Amadeus Mozart:

LA CANÇÓ: Tres puertas, d’Extrechinato y tu.

LA CANÇÓ: Symphony No. 3 ‘Eroica’ - Part 1, de Ludwing Van Beethoven.

… la vida ens dóna i pren papers.”

Fa dies que vaig comprar-me el primer CD de Manel, Els millors professors europeus. Sincerament em sembla un disc molt bo i per sort tindré el gust de veure’ls en directe la setmana que ve. En fi, que després d’intentar fer-los una mica d’enveja (he,he) els deixo amb aquesta cançó. No és del disc però és també una versió de Manel. És diu No t’enyoro. Increïble ironia i fantàstica cançó!

ANEM:
Ja hi he navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d’onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem’s-en, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.
Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.
Ai! en la mar d’ací
taurons hi ha i balenes;
en la d’allí tot són
blanquíssimes nimfes
florides en l’atzur
entre esgranalls d’estrelles.
“Anem”, de Jacint Verdaguer per Roger Mas:

L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.

de Sanjosex: “Temps o rellotge“.
* * *

Salvant les distàncies –lògicament–, això va ser el que vam tocar ahir a Santa Anna. Gaudeixin de la música i que passin un bon diumenge:

Feia temps que no veia un concert tant bo. Impressionant el Palau ple a vessar de gent per veure Antònia Font. Absolutament recomanable. En fi, que a Wa yeah!, sense cap mena de dubte és on vaig viure el moment més apoteòsic. Vegin sinó la gravació d’aquesta cançó al concert del Liceu. Brutal!!

LA CANÇÓ: A certain Romance, d’Arctic Monkeys.

LA CANÇÓ: Marea (versió acústica), de Marea.