La romanización
LA ROMANITZACIÓ Antigament no hi havia ciutats sinó poblats, normalment construïts en llocs elevats , només els nuclis com Emporion es poden considerar urbans. A partir del 218 a.C, els romans arriben a Tarraco. Allà es va fer una plaça forta que al cap del temps es va considerar la primera ciutat romana de Catalunya. Al 100 aC van començar un procés de colonització, basat en el repartiment de les terres per als veterans de l’exèrcit i formant unes ciutats de gran importància al llarg del territori català: Ilerda (Lleida), Baetulo (Badalona),Iluro (Mataró), i Tarraco (Tarragona). Ens van aportar nous conreus com la vinya i l’olivera. El llarg procés de transformació de la societat indígena va ser possible gràcies a factors com: - El dret a la ciutadania. - La fundació de colònies i el sistema de municipis. - L’exèrcit, un dels principals elements de transmissió de la llengua i nucli important de nous pobladors. - La llengua, l’aprenentatge i l’ús de la qual eren necessaris per a les relacions comercials i sociopolítiques amb els romans. - La xarxa de vies de comunicació, que va facilitar les relacions de les ciutats i els habitants d’hispània entre sí i amb la metròpolis. ADMINISTRACIÓ DE LES PROVÍNCIES Els nuclis de població més importants van ser les colònies i els municipis. Les colònies eren poblacions de nova creació i els seus òrgans de govern eren una reproducció dels de Roma, però a petita escala. Algunes colònies eren Tarraco (Tarragona), Barcino (Barcelona), Valentia (València), Corduba (Còrdova) i Caesaraugusta ( Saragossa). Els municipis eren comunitats que ja existien abans que arribessin els romans. Tenien un cert grau d’autonomia, però depenien del governador de la província en virtut d’un tractat. Alguns municipis eren Pompaelo ( Pamplona), Ilerda, (Lleida), Osca ( Osca), Salamantica( Salamanca), H