LA CANÇÓ: The Resistance, de Muse.

L’altre dia ja els vaig parlar del nou CD de Muse, The Resistance. Continuo mantenint que és segurament un dels discos més complets que he escoltat mai. Es nota que aquests tios, en saben i molt, de música. Passin-se pel youtube i busquin Makings of del grup, si volen. N’hi ha alguns realment espectaculars. Però [...]

Vindria a ser (una miqueta) això:

Encara que els vídeos no fan gran justícia al concert, es tracta del millor directe de rock que he vist mai.
LA CANÇÓ: Plug in baby, de Muse.

I amb l’últim treball de Muse, The Resistance, és segurament la millor manera d’entrendre en un sol disc -alhora, el rock amb la música clàssica; fins i tot millor, m’atreviria a dir, que el treball de Metallica S&M, de fa ja una colla d’anyets. Una mescla espectacular entre ritmes rock, bases vuitanteres, simfònica, guitarres elèctiques, [...]

I Yann Tiersen explica amb una cançó allò que tots voldríem saber dir i deixar de sentir alguns cops a la vida. Anyway, i can try anything it’s the same circle that leads to nowhere and i’m tired now. És extremadament dramàtic -o potser sorprenent és la paraula- no tant veure que alguna cosa s’ha [...]

I això és el que veure el proper dimecres en directe a Razzmatazz. Què bèstia. I després s’estranyen quan diem que els francesos són moralment superiors en gairebé tot. Aquí tenen Yann Tiersen:

LA CANÇÓ: Trini Sanchez Mata, de l’Anna Roig i l’Hombre del Ton Chien.

Sovint faig referència al meu poble, Capçanes, el qual m’ha vist crèixer però que ja des de fa uns anys ha deixat de ser la meva residència habitual. No obstant però, i per sort, les visites i  els caps de setmana hi són del tot freqüents. Així doncs, vegin, i si els sembla, del què [...]

Si no fos per la tendresa que ens cura quan fa por la solitud…

LA CANÇÓ: C’etait ici (live), de Yann Tiersen.

LA CANÇÓ: La Valse des Monstres, de Yann Tiersen.

I l’Albert Pla escriu la nana més bonica que mai s’hagi pogut escriure. I encara puc ser a dalt de tot, entre milions del llums i tant lluny, -entre mil colors vermells i blaus i verds i grocs, colors brillants però relaxants…- entre els somnis més guapíssims que es poguessin tenir.

LA CANÇÓ: Somnis, d’Albert Pla.
[...]

LA CANÇÓ: L’amor és ah, de Élena.

LA CANÇÓ: Un altre divendres, de Mishima.

LA CANÇÓ: Un altre divendres, de Mishima.

LA CANÇÓ: Miquel a l’accés 14, de Mishima.

I ara sí. Vegin els dos vídeos perquè són magnífics. Primer la versió original de Pulp de la qual els parlava l’altre dia i després la versió dels Manel del Common People -el clip en directe és brutal, sinó vegin els detalls de la gent que passeja pel mercat i  del so en directe del [...]

Llegeixo que el compositor i guitarrista d’Oasis, Noel Gallagher, abandona el grup “per fortes desavinències amb el seu germà Liam”. I curiosament, i m’imagino que per casualitat, avui i pel 33 han fet la segona part d’un reportge a Sputnik, Live Forever, on parlàven sobre el britpop dels anys 90 -un documental excel·lent, per [...]

LA CANÇÓ: Eufòria, de Mazoni.

Remenant pel youtube m’he trobat amb això.

Vegin el vídeo i qui canta la cançó amb els Manel. La qualitat del vídeo és baixa però amb el públic i tot és genial!
LA CANÇÓ: Miami Beach, de Lax’n'busto.

LA CANÇÓ: Jota de Capçanes, d’autor desconegut. (he,he)

LA CANÇÓ: Piano Concerto #9 In E Flat, K 271, “Jeunehomme” – 2. Andantino, de Wolfgang Amadeus Mozart.