Mon cor estima un arbre! M�s vell que l'olivera,

m�s poder�s que el roure, m�s verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes D�u ung� d'aromes sa testa consagrada

i li don� per trone l'esquerpa serralada,

per font l'immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,

no canta per ses branques l