A Europa ens juguem moltes coses, i per això és important anar a votar diumenge. En el vídeo que encapçala aquest bloc ho deixa molt clar, amb exemples del dia a dia d’un jove dels Països Catalans. Però hi ha moltes altres raons per anar a votar diumenge, i una de molt important fa referència [...]

Ja ho sabíem, que l’Oriol seria un candidat diferent. És un home savi, honest, compromès, valent i també generador de consensos. Fixi’ns, doncs, quina ha estat la primera –i de moment l’única- proposta de consens dels candidats dels partits catalans als comicis europeus: la Iniciativa Ciutadana Europea que va proposar en Junqueras dijous passat per [...]

El dia havia d’arribar. Finalment, i després de negar-ho públicament en reiterades ocasions, Convergència i Unió ha reconegut que en aquell dissabte 21 de gener de 2006 a La Moncloa es va pactar alguna cosa més que la retallada de l’Estatut aprovat al Parlament. Felip Puig, l’home fort del partit, ho ha deixat ben clar a Els Matins de TV3: Mas va pactar amb Zapatero un nou contingut per l’Estatut, el suport parlamentari de CiU al govern de Madrid i el suport del PSC a CiU després de les eleccions al Parlament.
I han tardat més de dos anys en fer-ho. Dos anys en què s’ha demostrat que l’Estatut que es va aprovar el 18 de juny no només és insuficient, sinó que va néixer amputat de les garanties de compliment. Dos anys en què s’ha demonitzat l’independentisme d’esquerres per realitzar una aliança progressista a la Generalitat, precisament per part d’uns inquisidors que haurien optat pel mateix soci, com a torna pel favor de retallar la il·lusió col·lectiva que va suposar l’Estatut del 30 de setembre, el que va aprovar el Parlament del nostre poble.
Casualitats de la vida, la confessió ha estat en Dijous Sant, el dia en què la tradició cristiana recorda la traïció de Judes i l’inici del martiri de Jesús. I en què se’ns recorda que l’apòstol Pere va negar tres vegades conèixer el profeta. Paper doble a la Passió pels qui van vendre l’Estatut esperant que Zapatero forcés el PSC a votar-los la investidura. Però això no va passar, i CiU va obtenir només dos diputats més que en les eleccions de tres anys abans. Calia que el preu fos tant baix?

El 21 de gener de 2006, Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero pactaven els elements centrals del que seria el futur Estatut d’Autonomia de Catalunya, tot dinamitant els elements fonamentals de la proposta aprovada pel Parlament de Catalunya. Tres anys més tard, estem patint les conseqüències més trAàgiques d’aquell mal acord, ja que com recordaven els Economistes pel NO durant la campanya sobre el referèndum de l’Estatut, el finançament pactat per Mas i Zapatero “consagra el mateix model de finançament que ha condemnat Catalunya a un espoli fiscal sistemàtic, inèdit en qualsevol economia desenvolupada; no garanteix més inversió de l’Estat a Catalunya; renuncia a moltes competències econòmiques previstes a la proposta del Parlament de Catalunya com a pròpies que considerem clau; i no permetrà afrontar els nous reptes de l’economia catalana”.
Les dificultats que avui es troba el govern de la Generalitat per intentar negociar una aplicació d’aquell text que permeti un increment significatiu dels ingressos de l’administració catalana i una reducció del dèficit fiscal tenen l’origen en aquell mal acord. Potser ara toca recordar davant les dificultats actuals el que va dir Artur Mas a Joan Puigcercós en un cara a cara a Catalunya Ràdio el 17 de març de 2006: “la gent ha de saber que amb el nou estatut no haurem d’anar més a Madrid a demanar diners per Catalunya”.
Del gran negoci a la gran desfeta. I és que a més, aquell dia Espanya ens va prendre definitivament la mida, com recorda en Miquel Martín. Però hem de passar pàgina. Superar la situació econòmica difícil amb un estatut retallat i ineficaç, i requereix de la unitat de les forces polítiques catalanes. Aquest ha estat l’objectiu de l’actuació d’Esquerra en la negociació del finançament, perquè estem convençuts que tots plegat som capaços de superar el gran error que es va cometre fa tres anys.

Ahir vam portar al Ple del Parlament la situació de dificultat per accedir a hipoteques de molts joves i moltes famílies, entre les quals és especialment preocupat el cas de les persones que són adjudicatàries d’habitatge protegit, tal i com vam comentar en aquest bloc fa uns dies.
Tenim el compromís del govern d’accelerar les negociacions amb bancs i caixes per poder encarrilar aquesta situació. Estarem amatents perquè així sigui.
Vegeu també: Aragonès demana a bancs i caixes que “compleix

Intervenció del portaveu nacional de les JERC, Gerar...

more about "Joan Puigcercós - Barcelona, 11 setem…", posted with vodpod

Intervenció de Joan Puigcercós a la manifestació de l'11 de setembre

Podeu comprar les vostres entrades aquí.

Joan Puigcercós i Joan Ridao