Rebem una invitació de la Plataforma per Palestina per unir-nos al clamor de la gent del poble front a la guerra injustificada en la manisfestació del dissabte 17 de gener. I com no volem aportar la nostra visió amb una proposta didàctica. Es tracta de la tècnica dels "dilemes morals" i consisteix en dividir a la classe en 2 grans grups perquè opinen uns a favor de Palestina i els altres a favor d'Israel. Abans de començar hauran de documentar-se a fons i buscar una estratègia convincent amb tota mena de recursos multimèdia. Potser a algú de vosaltres us pot semblar que està molt clar a favor de qui hem d'estar, però els alumnes han d'aprendre a fer-se la seua pròpia escala de valors. I el que és més imporant, hem de saber incorporar els temes de candent actualitat a l'aula. Aprendre l'alteritat és clau. Ningú podrà canviar de grup perquè, estiguen o no d'acor, hauran de defensar l'opció que els ha tocat. L'objectiu de l'activitat no és que un bàndol guany a l'altre sinó ensenyar-los a debatre i a posar-se en la pell de l'altre. En aqust sentit res millor que el vídeo de Jorge Drexler "El moro judío"

No sóc amic de fer gaires reflexions polítiques ni pseudo filosòfiques. Això ho deixo als professionals de la matèria, no per què en sàpiguen més,  no en saben més que el ciutadà mitjà més burro, només cal veure la situació en la ens han ficat o , més aviat, en la situació en la que intenten ficar-nos. No m’agrada fer comentaris sobre política per què al final acabo jugant al mateix joc que critico i en general no vull que aquest blog es converteixi en un lloc d’opinió política, no és el seu propòsit.Dit això vull trencar aquesta norma fent una reflexió sobre tres situacions que ens estan creant i que em perdoni qui es pugui sentir ofès pel que diré, però apel.lant a un caràcter no gens mediterrani, us pregaria a acabar  de llegir el post abans de fer-vos una opinió. He possat el títol en Alemany per un motiu. A l’Alemany, per la seva estructura sintàctica, el verb està al final de la frasse, el que fa que qualsevol interlocutor hagi d’escoltar tota la sentènca per poder sapiguer què vol dir l’emisor, la persona que està parlant. Per tant la comunicació funciona escoltant primer, analitzant el què s’ha dit i contestant després en conseqüència. En canvi els mediterranis tenim el costum de contestar sense haver deixat parlar l’emisor. No és ni millor ni pitjor, simplement he titulat el post en Alemany per que qui el pugui llegir, esperi al final per fer un judici o una valoració.Tres Reflexions: La crisi, el que cal olvidar, i el que caldria no olvidar Die Krise (la crisi)La crisi, en minúscules, i us explicaré el per què. Molts ja ho sabéu, fa ja uns quants messos que estic sense feina, situació que em posa en una posició que per a molts podria ser crítica, situació que sumada a la crisi hauria de ser de perdre el el cap, no dormir i perdre el Nord. Però cada dia cap a les 7 surt el sol, es fa de dia, i fagi sol, plogui, nevi, fred o calor tard o d’hora el dia sempre acaba quan es fa fosc, de nit. Això és inamovible. Cada dia quan sur