La terra es un gran camp de concentracio amb amagatalls on a la majoria del anys i llocs no se'ns extermina sino que simplement som assenyalats i menyspreats i ridiculitzats i marginats tot i que de vegades i en comptades excepcions se'ns deixa passejar de dos en dos imitant als nostres opressors que no son uns altres que tothom del camp inclosos nosaltres mateixos.
Amb aquests pensaments tan bojament esgarrifosos i exagerats i generalistes i cecs es com em mirava a tota la gentada que hi havia a la plaça mentre pensava si m'apropava a un stand gai de Sant Jordi . Finalment, i igual que una negra una vegada es va seure en un bus i no es va aixecar per deixar-s'ho a un blanc en vaig apropar, dins de la meva subseccio de camp, cap aquells que el camp de concentracio havia decidit que podien mostrar els seus triangles roses a la llum del dia i de tothom ja que una subseccio del camp de concentracio celebrava la decapitacio concentrada de roses i arbres a nivells industrials en nom d'un amor universal i d'una cultura propia i d'un anhel de passar de subseccio a seccio com havia estat feia uns segles pero que ara no podia perque en aquest camp de concentracio s'oprimien les minories en general de manera que hi havia individus oprimits dos cops o fins i tot tres si a mes eren pobres o fins i tot mes i mes. I amb aquests pensaments tan funestos i bojos i previs vaig acabar comprant DE LA GRACIOSA TIMIDEZ DEL PRINCIPE. Quan l'acabi de llegir ja us contare si m'han marxat aquests malsons. No hi ha res com la poesia de sempre de comarques per tornar als origens de manera original ...
Aqui us poso una de les banderes que sovintejava a una plaça de comarques.
Clar que personalment prefereixo un mon utopic ...
add a comment